«M’he estripat la roba amb un esternoc.» «Corrent per aquest sender he ensopegat amb un esterloc.» Potser ja heu deduït que un esternoc (o esterloc) és un tros de branca o d’arrel, habitualment de forma aguda, que surt de l’arbre o del terra.
Aquests mots deriven de esternar (esberlar; dividir en dues parts un cos dur): «La magrana ha caigut a terra i s’ha esternat». D’etimologia incerta, originàriament podria ser esdernar, derivat de derna (tros petit d’una cosa que s’ha trencat): «La gerra s’ha fet dernes».
També existeixen els ous esternats (ous durs migpartits): «El menú dels dilluns inclou bacallà amb ous esternats». I ens podem esternar de riure (riure amb grans contorsions; cargolar-se de riure): «Quan ha explicat l’acudit, tothom s’ha esternat de riure».
Esternoc i esterloc només els trobareu al DCVB. Al DIEC figuren com a estaloc.
Sinònims: estroncany, banyó, galet, monyó.