ESTERNOC / ESTERLOC

«M’he estripat la roba amb un esternoc.» «Corrent per aquest sender he ensopegat amb un esterloc.» Potser ja heu deduït que un esternoc (o esterloc) és un tros de branca o d’arrel, habitualment de forma aguda, que surt de l’arbre o del terra.

Aquests mots deriven de esternar (esberlar; dividir en dues parts un cos dur): «La magrana ha caigut a terra i s’ha esternat». D’etimologia incerta, originàriament podria ser esdernar, derivat de derna (tros petit d’una cosa que s’ha trencat): «La gerra s’ha fet dernes».

També existeixen els ous esternats (ous durs migpartits): «El menú dels dilluns inclou bacallà amb ous esternats». I ens podem esternar de riure (riure amb grans contorsions; cargolar-se de riure): «Quan ha explicat l’acudit, tothom s’ha esternat de riure».

Esternoc i esterloc només els trobareu al DCVB. Al DIEC figuren com a estaloc.

Sinònims: estroncany, banyó, galet, monyó.

Més piulades

NI FU NI FA?
No! Per indicar que alguna cosa és indiferent, que no és ni bona ni dolenta...
Saber-ne més →
AMB LA CALOR… AMANIDES!
No cal que us expliqui què és una amanida ni tampoc de què està composta...
Saber-ne més →
ENFIGAR I ENFIGASSAR
Ambdós verbs deriven de figa però tenen significats diferents...
Saber-ne més →
INSULTS AFECTUOSOS
Moltes vegades volem fer servir insults que siguin una mica afectuosos...
Saber-ne més →

Cada setmana publico una curiositat lingüística a les xarxes socials: mots curiosos, perduts o de diferents varietats dialectals del català. Pots seguir-me a través de LinkedIn, Facebook o directament aquí (X X.com, antic Twitter):