Un safareig (en plural, safareigs o safaretjos) és un dipòsit artificial rectangular que s’omple d’aigua per rentar-hi la roba o per regar: Tapa bé el safareig abans d’omplir-lo. Per extensió, ara anomenem safareig l’habitació de la casa on guardem la rentadora.

Durant el s. XIX i inicis del XX, els safaretjos no eren domèstics sinó públics: llocs dissenyats per fer la bugada, permetent així deixar de rentar en rius i fonts. Aquests espais eren veritables centres de socialització de les dones, ja que mentre rentaven aprofitaven per posar-se al dia de les novetats del poble.

D’aquí prové l’expressió fer safareig, per referir-se al fet de comentar alguna cosa públicament, com un secret: El meu cosí s’ha separat, però no en facis safareig. Sinònims: fer bugada, comarejar, tafanejar, batxillejar…

De safareig també deriven xafardeig, xafardejar i xafarder, mots habituals per anomenar l’acte i la persona que es dedica a parlar dels altres.