Aquesta locució tan comuna del català vol dir ‘amb tots els detalls, sense faltar-hi res’ (Explica’m què ha passat amb tots els ets i uts). Però, a quins ets i uts es refereix?

Doncs a dues conjuncions llatines: et (conjunció “i”) i ut (conjunció “donat que”), que solien sortir en els documents formals medievals encapçalant paràgrafs (amb una lletra capital especialment acurada) o detallant els acords a què s’arribava davant del notari. Així, un escrit es considerava complet només si tenia tots els ets i els uts perfectament col·locats i detallats.

Sinònims: minuciosament, amb pèls i senyals, pèl per pèl, fil per randa, per menut, espès i menut…