De tothom és sabut que, a mitjan segle XIX, el tren va revolucionar la mobilitat de persones i mercaderies i, per tant, també el comerç i l’economia catalans. D’un dia per l’altre apareix una enorme màquina de ferro que, en comparació amb els mitjans de transport que hi havia fins aleshores (carro, diligència…), va ser qualificada de fabulosa i enlluernadora.
En veure el tren per primer cop tothom quedava bocabadat, i sembla que l’analogia entre l’atractiu físic i un tren és la que va donar peu a l’expressió estar com un tren que es va començar a aplicar a una persona o cosa per posar-la a l’altura d’una perfecta obra d’enginyeria (En Pol està com un tren: es nota que fa exercici regularment).
Sinònims: estar bo, estar com un déu, ésser ben plantat, fer patxoca, estar per sucar-hi pa, ser un tros d’home/de dona…
No deixa de ser curiós que aquesta locució continuï vigent, no només per l’estat lamentable de molts trens (bruts, pintats…), sinó especialment per com funciona el servei, sobretot el de Rodalies de Catalunya!