En llatí, in albis vol dir ‘en blanc’, i en l’àmbit general es fa servir habitualment en la locució quedar in albis, que té tres significats:

• Quedar-se en blanc (Davant del tribunal, m’he posat nerviós i m’he quedat in albis)
• Sense entendre res (De cop i volta van canviar d’idioma i va quedar in albis)
• Sense saber què dir (Al Parlament fa temps que no se’n parla, d’aquest tema; estan in albis)

In albis (depositis) era el nom que rebia el diumenge següent al de Pasqua, i era el dia que els neòfits batejats la Nit de Pasqua deixaven el vestit blanc, signe de la seva dignitat de cristians. Els que no accedien al nou estadi per manca de preparació, romanien «in albis», vestits de blanc; per això, aquesta expressió va venir a significar, primer, mancança de coneixement de la fe cristiana i, després, de qualsevol àmbit (vocabulari.arquebisbattarragona.cat).