AMB LA CALOR… AMANIDES!

No cal que us expliqui què és una amanida ni tampoc de què està composta, perquè n’hi ha tantes variants com persones! Avui ens fixarem en quatre ingredients que hi podeu posar:

  • Ruca, planta de fulles amargues i lleugerament picants que s’afegeix a pizzes i amanides. No en digueu rúcula, que és castellà. I sapigueu que el mot ruca també designa una somera (femella del ruc).
  • Cirerol, tomàquet petit i rodó. No en digueu tomàquet xerri (mala traducció de l’anglès cherry tomato), entre altres coses perquè, en català, els xerris són els excrements de cabres i ovelles!
  • Xicoia, herba de flors grogues que es fa en pastures d’alta muntanya, comestible quan és tendra. També s’anomena pixallits.
  • Xicoira, herba de flors blaves l’arrel de la qual ha estat emprada com a succedani del cafè. La que es menja en amanida és una varietat de fulles generalment morades.

Bon profit!

Més piulades

ENFIGAR I ENFIGASSAR
Ambdós verbs deriven de figa però tenen significats diferents...
Saber-ne més →
INSULTS AFECTUOSOS
Moltes vegades volem fer servir insults que siguin una mica afectuosos...
Saber-ne més →
TIRAR (O LLENÇAR) LA CASA PER LA FINESTRA
Aquesta expressió es diu d’algú que fa una despesa domèstica extraordinària...
Saber-ne més →
CLAPAR, CLAPER I CLAPIR
Avui, tres mots molt similars pel que fa a l’escriptura però ben diferents quant al significat...
Saber-ne més →

Cada setmana publico una curiositat lingüística a les xarxes socials: mots curiosos, perduts o de diferents varietats dialectals del català. Pots seguir-me a través de LinkedIn, Facebook o directament aquí (X X.com, antic Twitter):