AMB LA CALOR… AMANIDES!

No cal que us expliqui què és una amanida ni tampoc de què està composta, perquè n’hi ha tantes variants com persones! Avui ens fixarem en quatre ingredients que hi podeu posar:

  • Ruca, planta de fulles amargues i lleugerament picants que s’afegeix a pizzes i amanides. No en digueu rúcula, que és castellà. I sapigueu que el mot ruca també designa una somera (femella del ruc).
  • Cirerol, tomàquet petit i rodó. No en digueu tomàquet xerri (mala traducció de l’anglès cherry tomato), entre altres coses perquè, en català, els xerris són els excrements de cabres i ovelles!
  • Xicoia, herba de flors grogues que es fa en pastures d’alta muntanya, comestible quan és tendra. També s’anomena pixallits.
  • Xicoira, herba de flors blaves l’arrel de la qual ha estat emprada com a succedani del cafè. La que es menja en amanida és una varietat de fulles generalment morades.

Bon profit!

Més piulades

RODÓ I MÉS
Fem servir l’adjectiu rodó per qualificar...
Saber-ne més →
DE PA SUCAT AMB OLI
Popularment, fem servir l’expressió ésser de pa sucat amb oli...
Saber-ne més →
CANYES DIVERSES
Potser el primer que ens ve al cap en sentir canya és...
Saber-ne més →
BALDUFA
Malgrat que ara la canalla ja no juga gaire amb una baldufa...
Saber-ne més →

Cada setmana publico una curiositat lingüística a les xarxes socials: mots curiosos, perduts o de diferents varietats dialectals del català. Pots seguir-me a través de LinkedIn, Facebook o directament aquí (X X.com, antic Twitter):