AMB LA CALOR… AMANIDES!

No cal que us expliqui què és una amanida ni tampoc de què està composta, perquè n’hi ha tantes variants com persones! Avui ens fixarem en quatre ingredients que hi podeu posar:

  • Ruca, planta de fulles amargues i lleugerament picants que s’afegeix a pizzes i amanides. No en digueu rúcula, que és castellà. I sapigueu que el mot ruca també designa una somera (femella del ruc).
  • Cirerol, tomàquet petit i rodó. No en digueu tomàquet xerri (mala traducció de l’anglès cherry tomato), entre altres coses perquè, en català, els xerris són els excrements de cabres i ovelles!
  • Xicoia, herba de flors grogues que es fa en pastures d’alta muntanya, comestible quan és tendra. També s’anomena pixallits.
  • Xicoira, herba de flors blaves l’arrel de la qual ha estat emprada com a succedani del cafè. La que es menja en amanida és una varietat de fulles generalment morades.

Bon profit!

Més piulades

‘LIBRE ALBEDRÍO’
Segur que us fan mal les orelles en sentir...
Saber-ne més →
QUI NO CARDA A OLOT…
...no carda enlloc! Aquest refrany significa...
Saber-ne més →
LLAMP DE LLAMP DE RELLAMP!
Segur que tots els tintinaires heu reconegut aquesta expressió...
Saber-ne més →
QUE S’HI POSI FULLES
Darrerament se sent sovint l’expressió col·loquial castellana «¡Se siente!» per indicar...
Saber-ne més →

Cada setmana publico una curiositat lingüística a les xarxes socials: mots curiosos, perduts o de diferents varietats dialectals del català. Pots seguir-me a través de LinkedIn, Facebook o directament aquí (X X.com, antic Twitter):