«És un cap de turc, i el seu acomiadament, un avís per als que pensen com ell.» La majoria sabeu que s’anomena cap de turc la persona o grup de persones a qui es fa responsable d’alguna cosa sense ser-ho. Sembla que no hi ha consens sobre l’origen aquesta expressió:

• Durant el període de les croades, cristians i turcs van lluitar aferrissadament. S’odiaven tant, que per a un cristià tallar el cap a un turc era un premi; cap que llavors penjaven en un masteler o enfilaven en una llança com a trofeu i els soldats l’acusaven de tots els mals haguts i per haver (Viquipèdia).

• Des del s. XV, a França la turcofòbia es va materialitzar, entre altres maneres, amb un joc de fira: per mesurar la seva força, els participants havien d’escapçar o voltejar una fusta que representava el cap d’un home que havien guarnit amb el típic fes vermell; simbolitzava, per tant, el cap d’un turc (CNL del Vallès Oriental).

Sinònim: ser un boc expiatori.