Segons el DIEC, l’únic significat del mot estomacar és apallissar (Uns brètols van estomacar el pobre gos). El DCVB, en canvi, és més exhaustiu, ja que inclou dues accepcions més:
- Enutjar, fastiguejar (Ja n’he sentides moltes i no m’estomaco per tan poca cosa). Etimologia: del llatí stomachari, ‘irritar-se, fastiguejar-se’.
- Pair, en sentit metafòric; sofrir, suportar (Aquell home tan tafaner, no el puc estomacar). Etimologia: del llatí stomachus (estómac o esòfag), que prové del grec stómakhos, derivat de stoma, que vol dir ‘boca’ (per això, un estomatòleg és un especialista en fisiologia i patologia de la boca i no de l’estómac).
El significat modern del mot estomacar (apallissar) es va produir per la imprecisió anatòmica de la gent, que solia utilitzar la paraula estómac per referir-se al pit. Arran d’això, l’acció de colpejar algú repetidament al pit o al tors va acabar prenent el nom del verb derivat de l’estómac (J. Coromines).