ESTOMACAR

Segons el DIEC, l’únic significat del mot estomacar és apallissar (Uns brètols van estomacar el pobre gos). El DCVB, en canvi, és més exhaustiu, ja que inclou dues accepcions més:

  • Enutjar, fastiguejar (Ja n’he sentides moltes i no m’estomaco per tan poca cosa). Etimologia: del llatí stomachari, ‘irritar-se, fastiguejar-se’.
  • Pair, en sentit metafòric; sofrir, suportar (Aquell home tan tafaner, no el puc estomacar). Etimologia: del llatí stomachus (estómac o esòfag), que prové del grec stómakhos, derivat de stoma, que vol dir ‘boca’ (per això, un estomatòleg és un especialista en fisiologia i patologia de la boca i no de l’estómac).

 

El significat modern del mot estomacar (apallissar) es va produir per la imprecisió anatòmica de la gent, que solia utilitzar la paraula estómac per referir-se al pit. Arran d’això, l’acció de colpejar algú repetidament al pit o al tors va acabar prenent el nom del verb derivat de l’estómac (J. Coromines).

Més piulades

MAI TANT!
En llegir aquesta exclamació ―pròpia dels Pallars i la Ribagorça―, potser us imagineu...
Saber-ne més →
QUÈ HEM DE FER?
Segur que molts de vosaltres teniu clar què dir...
Saber-ne més →
GALLORSA
«Ramat d’ovelles foraster, vingut de terra baixa a pasturar a muntanya»
Saber-ne més →
HEU QUEDAT MAI ‘PATIDIFUSOS’?
Suposo que no, perquè en català aquest mot no existeix.
Saber-ne més →

Cada setmana publico una curiositat lingüística a les xarxes socials: mots curiosos, perduts o de diferents varietats dialectals del català. Pots seguir-me a través de LinkedIn, Facebook o directament aquí (X X.com, antic Twitter):