Segur que molts heu sentit alguna vegada l’expressió agafar de cap d’esquila (o prendre o tenir de cap d’esquila) per indicar que s’agafa mania, animadversió o tírria a algú, se li atribueixen totes les culpes i és objecte de comentaris dolents: «Quan era jove, la mestra em tenia de cap d’esquila i sempre em castigava» / «Han agafat de cap d’esquila els turismes, però els vaixells i els avions contaminen molt més».

Sembla que l’origen d’aquesta expressió ens porta fins a l’època en què per dedicar-se a l’ofici de tallar cabells a mà calia practicar molt per fer-ho bé; per això, els aprenents havien de buscar gent que es deixessin esquilar sabent que no els ho farien gaire bé: captaires (a canvi d’una almoina), presos, delinqüents…

Expressions sinònimes: tenir algú de cua d’ull, de cap de llibre, de cap d’inxa o de cap i rebufo, tenir algú entravessat…