Si algun cop heu caminat per un pedregar ―un indret ple de pedres―, ja sabeu que no és gens fàcil i que hi ha el risc de torçar-se un peu. De la mateixa manera, un carro que circula per un camí ple de rocs i pedres, en comptes de fer-ho per una pista ben condicionada, corre el risc de perdre la xaveta (clau petit que subjecta les rodes a l’eix del carruatge) i també una roda.

D’aquí va sorgir l’expressió anar el carro pel pedregar ―o anar pel pedregar―, que en sentit figurat s’aplica a un afer que va molt malament, que potser no està del tot perdut però que falta molt poc: Si gastes tant, el carro anirà pel pedregar i no arribaràs a final de mes / L’empresa fa temps que va pel pedregar, ja no hi ha res a fer per reflotar-la.

Sinònims: anar mal dades, anar de mal borràs, prendre mala vereda, anar a la biorxa…

A veure si entre tots aconseguim que la nostra llengua no se’n vagi pel pedregar!