…no carda enlloc! Aquest refrany significa que, si algú no té relacions sexuals a la capital garrotxina, tampoc no en tindrà a cap altre lloc. Però, per què es diu d’Olot? L’origen d’aquesta dita barreja l’humor popular català amb la història industrial d’aquesta ciutat, ja que va ser un nucli tèxtil molt important a Catalunya.

El verb cardar prové de les antigues fàbriques de filatura i consisteix a passar la carda (raspall amb pues de ferro) per les fibres de la llana o el cotó per netejar-les i desenredar-les abans de filar-les. Com que Olot estava ple de fàbriques tèxtils que ocupaven bona part de la població, si no ‘cardaves’ (treballaves) aquí, difícilment ho faries en una altra ciutat.

Amb el temps, aquest verb va passar al llenguatge col·loquial com a sinònim de l’acte sexual, i la dita va néixer gràcies a un rodolí fàcil aprofitant la rima entre Olot i enlloc, dita que va córrer com la pólvora per tot Catalunya gràcies al doble sentit ‘picant’.

Altres usos de cardar: fer (Què cardes? = Què fas?; Carda fred = Fa fred), robar (M’han cardat la cartera = M’han robat la cartera) i crespar (Cabells cardats = Cabells crespats).