Fa temps, en una altra curiositat lingüística, vaig explicar les diverses accepcions del mot crac, fent èmfasi especial en dos significats ben contraris: ‘persona que destaca molt en la seva especialitat’ i ‘persona d’escassa vàlua’. I és que aquest fenomen també el podem trobar en altres paraules:

• Combregar. Administrar el sagrament de l’eucaristia / rebre’l.
• Eixamorar. Eixugar / humitejar.
• Guilopo. Toix, que no hi lluca / Hàbil, astut.
• Hoste. Persona que hostatja algú / persona allotjada.
• Llogar. Donar a lloguer / prendre a lloguer.
• Nimi. Excessiu / insignificant.
• Sanció. Càstig / autorització.

De fet, això també passa en altres llengües: francès (apprendre vol dir aprendre i ensenyar), castellà (consultor és qui fa la consulta, però també qui l’assessora), anglès (dust, treure la pols i cobrir de pols)… L’important, doncs, és tenir clar el context!

(Ref.: Enciclopedia.cat.)