Segons les contrades, el verb engaltar té diversos significats. Vegem-ne uns quants:

• Afegir obra (al parament d’un mur o envà) per augmentar-ne el gruix i la resistència: Si no engaltes bé la paret, caurà.
• Bufetejar: No m’empipis més! Mira que t’engalto!
• Encaixar, ajustar-se una cosa dins una altra:Això no engalta bé.
• Encarar-se, posar-se front a front per barallar-se: Aquell parell no s’aguanten i per no res s’engalten.
• Desviar-se de la línia recta, anar cap a un costat: Qui ha tallat això tan tort? S’ha engaltat molt!
• Desviar-se d’una qüestió, de l’assumpte que es tractava: Tu t’engaltes; no parlem pas d’això!
• Apuntar una arma recolzant-la a l’espatlla i acostant-hi la galta: No va engaltar bé l’arma i va fallar el tret.

Aquest verb, però, sol ser més conegut per formar part d’expressions com aquestes: dir-les sense engaltar, no deixar-ne cap per engaltar, saber com les engalten…, que s’apliquen a qui diu les coses espontàniament i sense miraments, encara que siguin ofensives: Les diu sense engaltar i després sempre té problemes / No t’ofenguis pel que t’ha dit, ja saps com les engalta! / Li n’ha engaltat una de bona.