Aquesta expressió es diu d’algú que fa una despesa domèstica extraordinària —especialment amb motiu d’una celebració—, sobretot si gasta o fa una festa que habitualment no es podria permetre: Amb el casament van tirar la casa per la finestra; d’on van treure tots els diners?

Sembla que aquesta dita es remunta al s. XVIII, quan el rei Carles III va instaurar la Loteria Reial. En aquella època, per començar la nova vida de ric, els guanyadors llançaven literalment mobles i estris vells per les finestres de casa seva, simbolitzant que ja no els necessitaven perquè en comprarien de nous i millors. Amb el temps, aquesta acció va desaparèixer, però la frase va quedar com una metàfora de gastar molts diners de cop o celebrar un esdeveniment amb una gran ostentació.

Sinònims: tirar l’ase per la finestra, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, no mirar prim…