DE CACAU A COCOU

Cacau és el nom d’un arbre i també de la seva llavor, la qual, lleugerament torrada i parcialment fermentada, és l’ingredient principal de la xocolata. Malgrat que l’origen d’aquest mot és força controvertit, hi ha qui suggereix que prové de ka-kawa-tl, que significa ‘objecte semblant a un ou’.

Així, les paraules cacau i ou estarien directament relacionades. De fet, en occità ou es diu cacau. I també alguns mots catalans recorden el mot cacau, com cocou, que, segons el DIEC, en el llenguatge infantil significa precisament ou.

Parlant de cocous, a Arenys de Munt trobem una expressió encara viva en la parla popular i que jo trobo ben original, fer cocous: fer pilonets de sorra ―per exemple, a la platja― amb galledes i altres motlles.

Més piulades

QUI-SAP-LO… QUI-SAP-LA?
En general, els mots compostos catalans s’escriuen aglutinats (agredolç, allioli, gratacel, milhomes...)
Saber-ne més →
IN ALBIS
En llatí, in albis vol dir 'en blanc', i en l’àmbit general es fa servir habitualment en la locució quedar in albis, que té tres ...
Saber-ne més →
EMPANTANEGAR
Segur que en alguna ocasió heu fet servir aquest verb, derivat de 'pantà', mot que té dos significats:
Saber-ne més →
ESTERNOC / ESTERLOC
«M’he estripat la roba amb un esternoc.» «Corrent per aquest sender he ensopegat amb un esterloc.»
Saber-ne més →

Cada setmana publico una curiositat lingüística a les xarxes socials: mots curiosos, perduts o de diferents varietats dialectals del català. Pots seguir-me a través de LinkedIn, Facebook o directament aquí (X X.com, antic Twitter):