A l’època de la Renaixença catalana (s. XIX) van aparèixer a Barcelona les fondes de sisos, anomenades així perquè dormir-hi una nit valia sis rals. Aquests modestos establiments es van fer molt populars per la creativitat dels seus plats, no només pel que fa al contingut, que anaven millorant segons els gustos dels clients, sinó també pel nom que els posaven; per exemple:
- els peus de ministre eren peus de porc
- una bicicleta eren dos ous ferrats
- mitja xerraire amb llàgrimes de manobreera llengua amb mongetes seques
- un pagès amb barretinaera un trinxat amb arengada
- samarreta amb allioliera tripa al forn
Sembla que també devem a les fondes de sisos altres costums, com el d’oferir paella els dijous per atraure clients aquest dia —generalment de menys afluència que els caps de setmana—, ja que era un plat molt apreciat.
Sinònim de fonda de sisos: ca l’afartapobres.
